d anada cap a casa del amics vaig anar al vago de les dones. Nomes dones, es el primer que em varen dir quan vaig pujar jo vestida amb pantalons, quan em varen mirar de mes a prop em varen deixar entrar.
Quasi que les 4 dones que compartiem el compartiment ens varem jurat amistad eterna despres d intentat xerrar sense entendren s. Eren molt amables amb mi i quan varen saber que volia comprar aigua varen cridar un venedor perque pujes al tren.
Cada vegada que he pujat el tren per un llarg recorregut he vist que pujaven unes dones molt arreglades que fan petar els dits i la gent els donen diners (una o dues rupies). Solen entrar als vagons els vespres per dir bona nit i als matins per despertar. Mirant les dones amb mes atencio he observat que son homes que van trasvestits. Van molt i molt ben arreglats/ades amb els saris ben posats i vistosos i molt maquillats/ades
Cuando fui a casa de los amigos me subi al vagon de las mujeres. Todas hablan entre si, es como una gran tertulia femenina. Estuvieron muy amables conmigo a pesar de entendernos poco. Compartimos naranjas, caramelos, cacahuetes, enfin lo que vendia el vendedor de turno
Todas las veces que hice un trayecto largo en tren pude observar unas mujeres muy llamativas, maquilladas y bien vestidas que por la noche pasaban a dar las buenas noches y por la manana los buenos dias, la gente siempre les da algunas rupias.
Hoy en el tren me he fijado un poco mas y he visto que son hombres vestidos de mujer.
