dilluns, 10 d’octubre del 2011

el vagon de mujeres

d anada cap a casa del amics vaig anar al vago de les dones. Nomes dones, es el primer que em varen dir quan vaig pujar jo vestida amb pantalons, quan em varen mirar de mes a prop em varen deixar entrar.
Quasi que les 4 dones que compartiem el compartiment ens varem jurat amistad eterna despres d intentat xerrar sense entendren s. Eren molt amables amb mi i quan varen saber que volia comprar aigua varen cridar un venedor perque pujes al tren.
Cada vegada que he pujat el tren per un llarg recorregut he vist que pujaven unes dones molt arreglades que fan petar els dits i la gent els donen diners (una o dues rupies). Solen entrar als vagons els vespres per dir bona nit i als matins per despertar. Mirant les dones amb mes atencio he observat que son homes que van trasvestits. Van molt i molt ben arreglats/ades amb els saris ben posats i vistosos i molt maquillats/ades

Cuando fui a casa de los amigos me subi al vagon de las mujeres. Todas hablan entre si, es como una gran tertulia femenina. Estuvieron muy amables conmigo a pesar de entendernos poco. Compartimos naranjas, caramelos, cacahuetes, enfin lo que vendia el vendedor de turno
Todas las veces que hice un trayecto largo en tren pude observar unas mujeres muy llamativas, maquilladas y bien vestidas que por la noche pasaban a dar las buenas noches y por la manana los buenos dias, la gente siempre les da algunas rupias.
Hoy en el tren me he fijado un poco mas y he visto que son hombres vestidos de mujer.

uns dies al delta del Ganges

He estat una setmaneta a casa d uns amics que vaig coneixer a Puri. Ha estat fantastic.
La familia amb la que he estat, es una familia de classe mitjana que viu en un poble en el delta. El lloc es molt maco, unes terres molt fertils amb molta aigua, es conrreua arrros i moltes classes de fruits, no es veu gent pobre.
Tothom m ha obsequiat a mes no poder, m han fet probar els menjars tipics i m han volgut presentar a tots els familiars, aixi m he passejat de casa en casa, veient les tipiques vivendes bengalies. M he passejat pels camps, pels horts, pel mig dels fruiters i pels mercats. Era la primera turista que veien en el poble, be he estat l atraccio.
Crec que tot i visquent en una cultura tant diferent me n he sortit bastant be, un somriure aqui, un altre alla, molt carinyosa amb la gent gran i menjant tot el que m oferien.
Unes postes de sol inolvidables.

He vivido en casa de unos amigos durante una semanita. Los conoci en Puri y ha sido una gozada convivir con ellos.
La cultura es muy distinta pero creo que sali bien parada de la experiencia.
Mis amigos viven en un pueblo en el delta del Ganges. Todo el delta es una riqueza de cultivos. Alli hay arroz y frutos principalmente, no se ve pobreza.
Me presentaron a todos sus familiares y asi he visto varias casas bengalies con sus modos de vida. He sido la atraccion para los habitantes del pueblo que nunca habian visto un turista. Me hicieron sentir joven, guapa e interesante, vaya como una inyeccion de optimismo.
Las puestas de sol eran inolvidables.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

apunts

Calcuta i Orissa son llocs molt mes pobres que els estats de l est i el nort de Bengala.
A Calcuta es veu molta gent vivint al carrer amb les seves barraques de plastic i diaris al mig de la vorera, i amb la roba estesa per terra. Tambe es el darrer lloc de la India (segons uns amics indis) on encara hi ha homes que tirent d un carreto per passejar la gent.
Tots els edificis es veuen molt descuidats, ara mateix estic en un internet cafe en el prmer pis d un edifici colonial, per pujar hi ha una escala de fusta preciosa, pero escombraries que fa temps que no s han recollit i fils d electricitat per tots cantons.


Calcuta y Orisa son lugares mucho mas poibres que los que estuve al principio del viaje. Se ve monton de gente viviendo en la calle, en la aceras en barracas de plastico y periodicos

Los edificios se ven muy abandonados aunque la gente viva en ellos, parece que desde la epoca colonial no ha habido el mas minimo mantenimiento

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Ooh Calcuta

La gent esta de festa celebrant la Durja Puja.
Es la festa de la deesa Durja que en la seva lluita contra el mal va guanyar.
Barris i associacions fant una gran edificacio efimera amb canyes de bambu de base i recobertes de tela, poden tenir he calculat uns 5 metres d alcada, a dins hi ha la representacio de Durja, pintada i adornada i un parell de sacerdots que reparteixen benediccions. La gent compateix per tenir l edificacio mes bonica.
He anat el museu de la India de Calcuta i estava ple de families visitant lo, tothom ben mudat, moltes dones estrenant vestit.
El museu m ha encantat, per l ambient que hi havia avui i per lo demode del conjunt, Tot un edifici ple d armaris atiborrats de coses.

La gente esta de fiesta celebrando la Durja Puja o la victoria del bien sobre el mal llevada a cabo por la diosa Durja
Barrios y asociaciones compiten para ver quien gana el premio a la mejor construccion efimera representando un templo para la diosa, es increible ver estas construcciones.
He ido al museo de la India i habia muchisimas familias con sus mejores galas, muchos con trajes nuevos visitando el museo. Un museo que me ha sorprendido agradablemente por lo anticuado. Un gran almacen de armarios con sus respectivos objetos, El conjunto es enorme

encara a Puri

KONARK
Fa una colla d anys que vaig veure una foto del Temple del Sol de Konark, i va comencar a dins meu a creixer el cuquet de volerlo veure.
No m ha pas decebut, es un temple que representa un gran carruatge on va el sol, est tirat per 7 cavalls de pedra (cada dia de la setmana), i te 24 (les hores del dia) rodes enormes tallades en pedra. Tota l estructura esta treballada, hi ha moltissimes escultures.
El cami transcurreix aprop del mar amb terreny sorrenc, amb molts petits estanyols i uns arbres que mai havia vist, segons el fulleto turistic son "casuarinas", abans d arribar al temple es passa per la platja de Kornark.

BHUBANESWAR
Es la capital de l estat d Orissa i li diuen la ciutat del mil temples, sembla ser que en diferents estats de conservacio n hi queden uns 500. Jo m he conformat amb una passejada i n he vist una dotzena, construits en el periode del S IX al XIII, tots diferents i bonics, pero no son monumentals. Un d ells dins un llac d aigua, altres amb escultures esculpides a les pareds.
El viatje Puri Bhubaneswar que he fet en tren, transcurreix entre camps d arros, palmerals i petits estanys plens de nenufars amb flors blanques. Ha gues estat precios si no fos perque a la tornada hem estat 5 hores per recorrer 70 kilometres. Tot un record de gran velocitat.
A la capital tambe hi ha unes coves jainistes, esculpides a la roca a la muntanya, son dels segles I i II abans de Crist. Son les coves d Udaigiri i Khandagiri. De les 30 coves que hi ha una d elles es molt maca, amb dos pisos i amb diferents escultures, 3 o 4 tambe son maques i es pot apreciar l antigua decoracio, pero la resta esta en un deficient estat de conservacio.
Hi ha molts monos que segons la guia son lemurs, amb la cua molt llarga i la cara negra.
Tota la decoracio es exterior i donava idea del poder de la persona que havia donat els diners per construirla, l interior nomes es una superficia plana per servir de llit, el monjo ni tan sols podia estar dret.


Oh my God
Se borro cuando lo tenia preparado para enviar, vuelvo a empezar

KONARK
El Temple del Sol esta construido representando al Sol que viaja en un carruaje con 24 ruedas (24 horas del dia) enormes finamente labradas en piedra y tirado por 7 caballos de piedra (dias de la semana)
El viaje para llegar desde Puri es precioso pues transcurre cerca del mar, sobre suelo arenoso con chrcos de agua llenos de nenufares y unos arboles "casuarinas", segun el folleto turistico.


BHUBANESWAR
Es la capital del estado de Orisa y es apodado la ciudad de los 1000 templos de los cuales quedan 500 y he visitado una docena de ellos. Son del siglo IX al XIV
Unos tienen esculturas en la fachada, otro un portico labrado i otro esta en medio de un pequeno estanque. Sin ser espectaculares el conjunto es bonito.
Tambien hay unas cuevas jainistas labradas en la roca. Son las de Udaigiri y Khandagiri unas 30 en total.
Una de ellas es preciosa con esulturas labradas en el exterior y ademas es una construccion de dos pisos, en otras 3 se puede adivinar la belleza y el resto esta muy mal conservado.
En el conjunto hay monos lemurs (segun la guia) con la cara negra y una cola muy larga.


PURI
A unos 5 kilometros del pueblo hay una playa donde la gente va a banyarse, esta limpia. Es una playa larguisima de arena
La gente se bana vestida

dimecres, 28 de setembre del 2011

Puri

Com que la ocasion la pintan ciega, la he aprofitat.
Em quedaven uns dies abans de la Puja a Calcuta aixi que he agafat el tren nocturn i aqui estic visitant els temples mes importants de l estat d Orissa.
En el tren he estat amb un grup de 16 profes de Nepal que feia turisme religios per la India, aprofitant les vacances de la Durga Puja per molts d ells era la primera vegada que sortien del seu pais.
Puri....Aixo es sensacional, sobretot les escenes dels pelegrins al carrer, ja que Puri es un centre molt important de pelegrinatge hindu.
No esta permes entrar al temple als no membres de la seva religio aixi que per poder veure dins de les muralles del temple he anat a una biblioteca que hi ha al davant. La biblioteca esta tanl com la varen deixar els anglesos fa 64 anys, avui es tota una reliquia. 
Estan adornant carrers per la Puja, a fora l estacio de Calcuta hi havien arbres il.luminats

He dejado Calcuta por unos dias para visitar los templos del Estado de Orisa que siempre quise conocer.
Puri es un centro de peregrinaje hindu muy importante. Las calles alrederor del templo estan repletas de "hombres santos", con su torso desnudo sus barbas i su taparrabos. Todo esta lleno de tenderetes con motivos religiosos. Puri esta junto a la playa, pero a pesar del calor, la suciedad impide hacer lo. Para algunos habitantes la plkaya es el servicio asi que no me bano ni con los ojos cerrados
Aqui tambien estan preparando la gran Puja y adornando casas y calles

dilluns, 26 de setembre del 2011

Oh Calcuta!

Aixo es una bogeria! Tothom de shopping. Estan preparant la Durga Puja es la festa mes important de l any, aqui es el lloc de la India que mes se celebra i es una mica com el nostre Nadal, vstits nous, regals, menjar, adornos.....
Les botigues i els mercats estan plens, se m esta encomenant la febre compradora.
Tinc ganes de seguir la festa, es la setmana que ve.

Es una locura. Toda la gente comprando y preparando la Durga Puja, la fiesta mes importante del ano, que en el estado del Oeste de Bengala se celebra muchisimo. Seria el equivalente a nuestra Navidad con regalos, adornos en las casas y en las calles, vestidos nuevos, buena comida.
Me esta entrando fiebre compradora, hay tantas cosas bonitas en la India!

divendres, 23 de setembre del 2011

encara a Darjeeling

Darjeeling esta al peu de l Himalaia i les muntnyes que l envolten son espectaculars, segons diuen, jo nomes he vist coto fluix que envolta la ciutat. Hi he posat molt bona voluntat, m he aixecat aviat per anar a una muntanya he mirat amunt a totes hores pero en 3 dies nomes he aconseguit veure boira
M esta cridant l atencio la quantitat de turistes indis que hi ha.
Hi ha un petit tren, que han declarat Patrimoni de la Humanitat, que funciona amb vapor. Hi ha un home que va tirant carbo a la maquina com en els vells temps
Que be que estic menjant aqui. Hi ha cuina tibetana ja que hi ha molts refugiats i a mi m encantan els momos. Com uns raviolis casolans farcits de pollastre o porc o verdure i cuits al vapor o fregits.

Darjeling eta situado al pie del Himalaya pero en tres dia no he podido divisar sus montanas que hemos estafo envueltos en niebla.
Hay muchisimos turistas indios viajando, cosa que me h srprendido agradablemente.
Hay un tren que es de lo pocos que quedan en el mundo, que funciona a vapor y hay un fogonero en la mquina alimentando la caldera con carbon.

--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/




dijous, 22 de setembre del 2011

aventura


Jo estava sopant i de cop el terra comenca a moure s, a la segona satsejada tots varem ser al carrer cap al mig de la placa, juntament amb gent sortida de tots racons, afortunadament no va passar res a Guwarati, on jo em trobava, el terretremolt va ser uns quilometres mes enlla al Sikkim.
He arribat a Darjeeling, aixo es fantastic, el poble es macos, les vistes fantastiques i es clar he vist els primers turistes des de que estic a la India. Arribar aqui es tota una aventura pel cos, son 70 quilometres de carretera amb pujada, estreta, corbes i amb mes forats que un formatge d emmental.
Estem a mes de 2000 metres d alcada i encara esta ple de vegetacio i cultius de te.
He anat a veure una industria de transformacio i he apres moltissim sobre el te.
El lloc alla on he anat es diu Happy Valley i produeixen te organic. M he enterat que nomes es recullen les 3 primeres fulles d un brot de te i cada una d elles dona una qualitat de te diferent. El te blanc i el verd nomes procedeix de la primera fulla. I el negre pot procedir de qualsevol d elles, 3 qualitats diferents

Una dona mes espavilada que les altres ha montat un xiringuito a prop de l entrada de la factoria i ella proporciona un guia per la visita i a la sortida ofereix una tassa de te (pagant) de primera qualitat amb totes les explicacions pertinents
El te negre de primera qualitat que es produeix alla, no es ven a la India va tot a parar a Harrods.
Els empleats pero poden veure tot el que vulguin i aixi els empleats guanyen algun calero extra i els turistes el podem probar i comprar.


Jo estava cenando en un restaurant cuando el suelo empieza a moverse, en un tris tras todos hemos salido al esterior donde han ido llegando gente, afortunadamente el terremoto ha sido bastantes quilometros lejos de Gwaharati
He llegado a Darjeeling, es fantastico, el pueblo, las vistas, la comida, esta limpio y ademas hay turistas, los primeros desde que estoy en India.
Ahora bien llegar aqui es una aventura para el cuerpo y para el espiritu. En un coche que Europa seria para 6 personas meten 10 mas el chofer, es como ir en una lata de sardinas y sea caul sea el asiento donde estaes acabas con los nervios de punta y el cuerpo apaleado.
La carretera es como un colador i ademas llena de curbas pero la vocacion viajera lo supera todo.

He visitado una factoria de te, y ya casi soy una experta en produccion y recoleccion, pues una mujer ha montado su tendererte cerca de la factoria, empieza por proporcionar un guia, luego ofrece te de primera calidad (previo pago) y finalmente vende. Me encantan los indios porque saben ingeniarselas para ganar dinero.
Debo explicar que mi mobil Nokia que me traje de casa estropeado en media hora estuvo reparado, un chico joven en un tenderete en la calle con un par de aparatos electronicos ruinosos lo dejo como nueva (2 euros)


dimecres, 21 de setembre del 2011

Meghalaya


La capital de Meghalaya es Shillong i te fama de ser la ciutat mes neta de la India, be esta molt mes neta els altres llocs d on vinc que estaven exageradament bruts.
Aqui la gent no te els trets tan orientals. Les dones van vestides amb una tunica que es lliguen a una espatlla, porten diferents estampats segons a la tribu que pertanyen pero majoritariament quadrets blancs i un altra color (rosa, verd, blau, negre, marro)
He anat a Cherrapunji, ciutat que te l honor o desgracia de ser la mes humida del mon (uns 12.000 mm anuals), els paisatje per arribar hi es molt bonis i esta ple de salt d aigua.

La capital de Meghalaya es Shillong y tiene fama de ser la ciudad mas limpia de la ndia,  esta mucho mas limpia que los lugares de donde vengo, que estaban exageradamente sucios.
Aqui la gente no tiene los rasgos tan orientales. Las mujeres van vestidas con una tunica que se sujetan a un hombro, con diferentes estampados según a la tribu que pertenecen pero mayormente llevan cuadritos  blancos y otro color (rosa, verde, azul, negro, marron)
He ido a Cherrapunji, ciudad que tiene el honor o desgracia de ser la mas húmeda del mundo (unos 12.000 mm anuales), el paisaje es encantador, con muchos saltos de agua.

dissabte, 17 de setembre del 2011

Kohima castella

Que bien se esta en Kohima despues de passar tanto calor.
La ciudad esta situada a unos 1500 metros de altitud, i encima de unos cuantos picos, la vista que se divisa desde cualquier lado es fantastica. Los alrededores tienes bosques de teca y arrozales cultivados en terrazas.
Esto es tierra de muchas tribus pero no se distinguen las unas de las otras, solamente cuando llevan sus vestidos de ceremonia.
En la calle las mujeres mayores van vestidas con un chal a modo de falda y otro sobre la blusa. Algunos hombres mayores llevan tambien un vistoso chal como falda.
Los rasgos de estas gentes son asiatico orientales

des de Kohima

Kohima es la capital de Nagarland, un dels estats de l'est de la India
La ciutat es molt maca i esta extesa per la part de dalt de 5 muntanyes d uns 1500 d alcada
El cami per arribar hi es molt maco ja que es veuen continuament terraces d arros i boscos de teka. Tota la gent te trets asiatics orientals, les dones grans vesteixen un xal gran posat per faldilla i un de mes petit damunt d una brusa a les espatlles. Alguns homes grans tambe vesteixen vistosos xals posats per faldilla.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Dimapur

He deixat l estat d Assam per entrar al Nagaland.
La gent te els trets assiatics orientals, quasi cap dona no vesteix el sari. Els homes vesteixen pantalons occidentals.
He anat en un mercat se n diu SUPERMARKET, avui era dia de mercat, donava mes la impresio de trobarse en un mercat del Yunan o de Tailandia que de la India.
Els animals es venien vius, molts peixos i granotes tambe. Hi havia insectes comestibles per vendre. El que m ha cridat mes l atencio es la venta de larves d abelles gegantines. Hi havia ruscs i amb els dits anaven treguent les larves que la gent compraven.
A Nagarland hi ha moltes tribus diferents, ja pero en el mercat no les puc pas distingir ja que no porten els vestits de la tribu.
Dimapur es una ciutat horrible, bruta, fressosa..... pero hi ha bons restaurants i he pogut refer-me de les birries que vaig haver de menjar a Majuli
 
He dejado el estado de Assam y estoy en Nagarland (hasta hace poco vetado a los occidentales)
La gente tiene los rasgos asiatico orientales y las mujeres casi no visten saris. Los hombres con vestimenta occidental.
He ido al mercado llamado SUPERMARKET, donde hoy era dia de mercado. No daba la impresion de ser un mercado indio sino un mercado tailandes.
Los animales, peces y rana inclusives se venden vivos, Hay muchos insectos comestibles en venta.
En Nagarland hay muchas tribus distintas.
 
 

 

Tezpur

Que amable es la gent!
A les 7 del mati han trucat la porta de l haitacio per oferirme un got de te d Assam. No es deshora les 7 del mati, a les 6 de la tarda es fosc i a les 8 tothom dorm.
 
Que amable es la gente!
Hoy a les 7 de la manana un mozo pasaba por las habitaciones ofreciendo una taza de te de Assam. Aqui la vida sigue el ritmo del sol de 6 manana a 6 tarde.

Illa Majuli

Aquesta illa es un paradis
Una de les illas fluvials habitades mes grans del mon, enmig del Bramaputra.
El mes caracteristic de la illa son els monestirs. N'hi ha uns 15 i a prop d cadascun d ells un petit poblet. La religio es una variant del hinduisme. Els monjos van vestits de blanc i porten un tros de tela per pantalons que se la fan passar entre les cames i te una lleugera semblanca a uns shorts. Les dones per entrar a seguir cerimonies als monestirs es posen un shal blanc amb una senefa vermella, en moltes cases es veuen les dones teixint els xals.
La illa es veu neta sense papers ni plastics al terra. La gent es veu humil pero no pobre.
Tota ella coberta de vegetacio tropical amb moltissims estanyols interiors, molts plens de jacins d aigua, las barquetes s han d obrir cami entre ells. L economia es basa en l arros que conrreuen en les platjes que queden quan baixa el nivell del riu.
M he allotjat en la guesthouse d un monestir, ha estat be. Durant el dia he llogat una bicicleta (prehistorica) i he pogut recorrer una mica la illa
He estat la unica turista del lloc
 
Esta isla es un paraiso
Es una de las islas fluviales mas grandes del mundo situada en el Bramaputra.
Hay unos 15 monasterios en la isla pertenecientes a una variante del hisduismo. Los monjes van vestidos con un taparrabos blanco. Las mujeres cuando entran en la sala comun del monasterio se envuelven la cabeza con un chal blanco con una cenefa roja. He visto tejer chales en muchas casas.
La isla se ve muy limpia, muchas casas estan sobre palafitos. hay muchas lagunas interiores llenas de jacintos de agua.
Las 3 noches que pase alla estuve alojada en la guesthouse de un monasterio y alquile una bicicleta para recorrer la isla.
La comida ha sido lo mas escaso, pero he sobrevivido.

 

divendres, 9 de setembre del 2011

gwarati castella

Ya en la India i en este rincon de los estados de las siete hermanas
He empezado por Assan
He encontrado el pais muy sucio, pero la gente aqui es encantadora, no he visto ni un turista,
La gente se ve distinta, la piel mas clara con apariencia oriental.
Un abrazo
ROSA


gwharati

Ui. ja estic en aquest raco de la India
Es molt mes brut de tot el que jo recordava
Ahir a mes de fer molt de panxing a l hotel vaig anar a veure uns temples que situats damunt de dues muntanyetes una a cada etrem de la ciutat, permetien veure unes vistes precioses del Bramaputra, la ciutat i les muntanyes. I sempre es veu alguna cosa nova, en un dels temples feien sacrificis rituals amb animals: cabretes i coloms.
Avui estic a Tizpur, el cami ha estat molt bonic, pel mig de camps d arros un tros i l altre de cultius de te, El conductor del microbus anava com un boig, tocant la bocina i tallant el pas a tothom, encara em fan mal els peus de tan frenar.

El primer dia vaig malmenjar occidentalment, avui ja hi he perdut la por i he menjat un paneer massala bonissim,


--
tot el que menjo
http://manducajant.blogspot.com/
les meves fotos/my pictures
http://picasaweb.google.es/rmanell
ALL MY BLOGS
http://bloggerdebloggers.blogspot.com/