dilluns, 10 d’octubre del 2011

el vagon de mujeres

d anada cap a casa del amics vaig anar al vago de les dones. Nomes dones, es el primer que em varen dir quan vaig pujar jo vestida amb pantalons, quan em varen mirar de mes a prop em varen deixar entrar.
Quasi que les 4 dones que compartiem el compartiment ens varem jurat amistad eterna despres d intentat xerrar sense entendren s. Eren molt amables amb mi i quan varen saber que volia comprar aigua varen cridar un venedor perque pujes al tren.
Cada vegada que he pujat el tren per un llarg recorregut he vist que pujaven unes dones molt arreglades que fan petar els dits i la gent els donen diners (una o dues rupies). Solen entrar als vagons els vespres per dir bona nit i als matins per despertar. Mirant les dones amb mes atencio he observat que son homes que van trasvestits. Van molt i molt ben arreglats/ades amb els saris ben posats i vistosos i molt maquillats/ades

Cuando fui a casa de los amigos me subi al vagon de las mujeres. Todas hablan entre si, es como una gran tertulia femenina. Estuvieron muy amables conmigo a pesar de entendernos poco. Compartimos naranjas, caramelos, cacahuetes, enfin lo que vendia el vendedor de turno
Todas las veces que hice un trayecto largo en tren pude observar unas mujeres muy llamativas, maquilladas y bien vestidas que por la noche pasaban a dar las buenas noches y por la manana los buenos dias, la gente siempre les da algunas rupias.
Hoy en el tren me he fijado un poco mas y he visto que son hombres vestidos de mujer.

uns dies al delta del Ganges

He estat una setmaneta a casa d uns amics que vaig coneixer a Puri. Ha estat fantastic.
La familia amb la que he estat, es una familia de classe mitjana que viu en un poble en el delta. El lloc es molt maco, unes terres molt fertils amb molta aigua, es conrreua arrros i moltes classes de fruits, no es veu gent pobre.
Tothom m ha obsequiat a mes no poder, m han fet probar els menjars tipics i m han volgut presentar a tots els familiars, aixi m he passejat de casa en casa, veient les tipiques vivendes bengalies. M he passejat pels camps, pels horts, pel mig dels fruiters i pels mercats. Era la primera turista que veien en el poble, be he estat l atraccio.
Crec que tot i visquent en una cultura tant diferent me n he sortit bastant be, un somriure aqui, un altre alla, molt carinyosa amb la gent gran i menjant tot el que m oferien.
Unes postes de sol inolvidables.

He vivido en casa de unos amigos durante una semanita. Los conoci en Puri y ha sido una gozada convivir con ellos.
La cultura es muy distinta pero creo que sali bien parada de la experiencia.
Mis amigos viven en un pueblo en el delta del Ganges. Todo el delta es una riqueza de cultivos. Alli hay arroz y frutos principalmente, no se ve pobreza.
Me presentaron a todos sus familiares y asi he visto varias casas bengalies con sus modos de vida. He sido la atraccion para los habitantes del pueblo que nunca habian visto un turista. Me hicieron sentir joven, guapa e interesante, vaya como una inyeccion de optimismo.
Las puestas de sol eran inolvidables.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

apunts

Calcuta i Orissa son llocs molt mes pobres que els estats de l est i el nort de Bengala.
A Calcuta es veu molta gent vivint al carrer amb les seves barraques de plastic i diaris al mig de la vorera, i amb la roba estesa per terra. Tambe es el darrer lloc de la India (segons uns amics indis) on encara hi ha homes que tirent d un carreto per passejar la gent.
Tots els edificis es veuen molt descuidats, ara mateix estic en un internet cafe en el prmer pis d un edifici colonial, per pujar hi ha una escala de fusta preciosa, pero escombraries que fa temps que no s han recollit i fils d electricitat per tots cantons.


Calcuta y Orisa son lugares mucho mas poibres que los que estuve al principio del viaje. Se ve monton de gente viviendo en la calle, en la aceras en barracas de plastico y periodicos

Los edificios se ven muy abandonados aunque la gente viva en ellos, parece que desde la epoca colonial no ha habido el mas minimo mantenimiento

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Ooh Calcuta

La gent esta de festa celebrant la Durja Puja.
Es la festa de la deesa Durja que en la seva lluita contra el mal va guanyar.
Barris i associacions fant una gran edificacio efimera amb canyes de bambu de base i recobertes de tela, poden tenir he calculat uns 5 metres d alcada, a dins hi ha la representacio de Durja, pintada i adornada i un parell de sacerdots que reparteixen benediccions. La gent compateix per tenir l edificacio mes bonica.
He anat el museu de la India de Calcuta i estava ple de families visitant lo, tothom ben mudat, moltes dones estrenant vestit.
El museu m ha encantat, per l ambient que hi havia avui i per lo demode del conjunt, Tot un edifici ple d armaris atiborrats de coses.

La gente esta de fiesta celebrando la Durja Puja o la victoria del bien sobre el mal llevada a cabo por la diosa Durja
Barrios y asociaciones compiten para ver quien gana el premio a la mejor construccion efimera representando un templo para la diosa, es increible ver estas construcciones.
He ido al museo de la India i habia muchisimas familias con sus mejores galas, muchos con trajes nuevos visitando el museo. Un museo que me ha sorprendido agradablemente por lo anticuado. Un gran almacen de armarios con sus respectivos objetos, El conjunto es enorme

encara a Puri

KONARK
Fa una colla d anys que vaig veure una foto del Temple del Sol de Konark, i va comencar a dins meu a creixer el cuquet de volerlo veure.
No m ha pas decebut, es un temple que representa un gran carruatge on va el sol, est tirat per 7 cavalls de pedra (cada dia de la setmana), i te 24 (les hores del dia) rodes enormes tallades en pedra. Tota l estructura esta treballada, hi ha moltissimes escultures.
El cami transcurreix aprop del mar amb terreny sorrenc, amb molts petits estanyols i uns arbres que mai havia vist, segons el fulleto turistic son "casuarinas", abans d arribar al temple es passa per la platja de Kornark.

BHUBANESWAR
Es la capital de l estat d Orissa i li diuen la ciutat del mil temples, sembla ser que en diferents estats de conservacio n hi queden uns 500. Jo m he conformat amb una passejada i n he vist una dotzena, construits en el periode del S IX al XIII, tots diferents i bonics, pero no son monumentals. Un d ells dins un llac d aigua, altres amb escultures esculpides a les pareds.
El viatje Puri Bhubaneswar que he fet en tren, transcurreix entre camps d arros, palmerals i petits estanys plens de nenufars amb flors blanques. Ha gues estat precios si no fos perque a la tornada hem estat 5 hores per recorrer 70 kilometres. Tot un record de gran velocitat.
A la capital tambe hi ha unes coves jainistes, esculpides a la roca a la muntanya, son dels segles I i II abans de Crist. Son les coves d Udaigiri i Khandagiri. De les 30 coves que hi ha una d elles es molt maca, amb dos pisos i amb diferents escultures, 3 o 4 tambe son maques i es pot apreciar l antigua decoracio, pero la resta esta en un deficient estat de conservacio.
Hi ha molts monos que segons la guia son lemurs, amb la cua molt llarga i la cara negra.
Tota la decoracio es exterior i donava idea del poder de la persona que havia donat els diners per construirla, l interior nomes es una superficia plana per servir de llit, el monjo ni tan sols podia estar dret.


Oh my God
Se borro cuando lo tenia preparado para enviar, vuelvo a empezar

KONARK
El Temple del Sol esta construido representando al Sol que viaja en un carruaje con 24 ruedas (24 horas del dia) enormes finamente labradas en piedra y tirado por 7 caballos de piedra (dias de la semana)
El viaje para llegar desde Puri es precioso pues transcurre cerca del mar, sobre suelo arenoso con chrcos de agua llenos de nenufares y unos arboles "casuarinas", segun el folleto turistico.


BHUBANESWAR
Es la capital del estado de Orisa y es apodado la ciudad de los 1000 templos de los cuales quedan 500 y he visitado una docena de ellos. Son del siglo IX al XIV
Unos tienen esculturas en la fachada, otro un portico labrado i otro esta en medio de un pequeno estanque. Sin ser espectaculares el conjunto es bonito.
Tambien hay unas cuevas jainistas labradas en la roca. Son las de Udaigiri y Khandagiri unas 30 en total.
Una de ellas es preciosa con esulturas labradas en el exterior y ademas es una construccion de dos pisos, en otras 3 se puede adivinar la belleza y el resto esta muy mal conservado.
En el conjunto hay monos lemurs (segun la guia) con la cara negra y una cola muy larga.


PURI
A unos 5 kilometros del pueblo hay una playa donde la gente va a banyarse, esta limpia. Es una playa larguisima de arena
La gente se bana vestida

dimecres, 28 de setembre del 2011

Puri

Com que la ocasion la pintan ciega, la he aprofitat.
Em quedaven uns dies abans de la Puja a Calcuta aixi que he agafat el tren nocturn i aqui estic visitant els temples mes importants de l estat d Orissa.
En el tren he estat amb un grup de 16 profes de Nepal que feia turisme religios per la India, aprofitant les vacances de la Durga Puja per molts d ells era la primera vegada que sortien del seu pais.
Puri....Aixo es sensacional, sobretot les escenes dels pelegrins al carrer, ja que Puri es un centre molt important de pelegrinatge hindu.
No esta permes entrar al temple als no membres de la seva religio aixi que per poder veure dins de les muralles del temple he anat a una biblioteca que hi ha al davant. La biblioteca esta tanl com la varen deixar els anglesos fa 64 anys, avui es tota una reliquia. 
Estan adornant carrers per la Puja, a fora l estacio de Calcuta hi havien arbres il.luminats

He dejado Calcuta por unos dias para visitar los templos del Estado de Orisa que siempre quise conocer.
Puri es un centro de peregrinaje hindu muy importante. Las calles alrederor del templo estan repletas de "hombres santos", con su torso desnudo sus barbas i su taparrabos. Todo esta lleno de tenderetes con motivos religiosos. Puri esta junto a la playa, pero a pesar del calor, la suciedad impide hacer lo. Para algunos habitantes la plkaya es el servicio asi que no me bano ni con los ojos cerrados
Aqui tambien estan preparando la gran Puja y adornando casas y calles